La mobilitat quotidiana
Els centres de formació són equipaments que generen mobilitat. És a dir, en determinats moments de cada dia lectiu, centenars de persones es concentren a l'entorn de les escoles i instituts, ja sigui per portar a terme les seves activitats en aquests centres o per acompanyar els nens, les nenes i joves que hi estudien.
El mitjà de transport que triï cada persona, per tant, influeix de manera decisiva en les condicions ambientals i de seguretat viària dels voltants del centre, ja que una mobilitat majoritàriament basada en el vehicle a motor privat -cotxes i motocicletes- genera uns impactes molt superiors als que es generen si els hàbits de desplaçament que fa una part important de la població escolar es basen en mitjans més sostenibles -a peu, amb bicicleta o transport públic col·lectiu.
Una mobilitat amb cotxe produeix, a més, una sensació d'inseguretat molt més gran, sobretot pel fet que la concentració de vehicles sol coincidir amb les presses dels seus conductors per arribar aviat a la feina. D'aquesta manera s'activa un cercle viciós que provoca que molts pares i mares no deixin que els seus fills i filles es desplacin amb bicicleta o a peu a l'escola per por al risc d'accident.
Trencar aquest cercle viciós és complex, ja que requereix canviar els hàbits de mobilitat, principalment els dels pares i mares. Modificar pautes de comportament és sempre la dificultat més gran a l'hora d'avançar cap a un model d'organització social més sostenible.
A més d'això, cal tenir en compte que quan el cotxe ja ha envaït de manera majoritària un espai determinat,
retornar a una situació de partida sense cotxes o implantar un model de mobilitat basat en l'ús de mitjans de transport sostenible és molt difícil. Conscienciar les persones que es desplacen amb cotxe dels impactes que produeix la seva opció de transport topa amb factors com la manca de percepció del problema, la comoditat suposada del vehicle privat enfront de la resta d'alternatives o les presses del
moment. A això se li suma moltes vegades el fet que els responsables de l'espai públic tenen com a prioritat gestionar el trànsit enlloc de gestionar la mobilitat global.
En aquest sentit, les autoritats municipals són un dels primers agents que han de reciclar les seves
actituds i polítiques d'actuació en matèria de mobilitat, i planificar la via pública en funció de les necessitats col·lectives i no les d'un grup.
